Avui dia s’escolta molt el terme del “dejuni intermitent” que és no menjar durant 16, 18, fins i tot 20 hores al dia.
Aquest article no va d’aquest tipus del dejuni, sinó del dejuni de diversos dies, encara que en ambdós tipus de dejuni donem un descans important al nostre cos, sobretot al sistema digestiu.
La definició del dejuni segons l’associació alemanya de metges del dejuni terapèutic i alimentació (ÄGHE) és l’abstenció voluntària d’aliments sòlids per un temps determinat. La paraula voluntària és important, és el que diferencia el dejuni d’un període de fam que es pot donar per circumstàncies externes. Fer el dejuni és una decisió pròpia.
La primera vegada que vaig conèixer a gent fent el dejuni va ser en el Camí de Sant Jaume, fa 16 anys. Hi havia un grup de pelegrins que caminava durant una setmana i no menjaven res. Només bevien molta aigua i un suc al dia. Jo en aquella època era desconeixedora total d’això i vaig pensar: “Han de ser d’alguna secta”.
Pocs anys després, vaig escoltar parlar del dejuni i de retirs de dejuni i senderisme a Alemanya i em va poder la curiositat i vaig decidir provar-ho. Sóc així, per poder opinar, cal provar-lo i no acostumo a tenir por de les coses noves.
Pensava que això seria molt difícil, 7 dies sense menjar res. Però no va ser així.
En els primers 2 dies, quan el cos fa aquest canvi de programa (de l’alimentació exterior a l’interior) poden aparèixer algunes molèsties, però a partir del tercer dia les persones se solen sentir genials i plenes d’energia. El que més em va sorprendre va ser que no tenia gana durant aquests dies. Fer un dejuni de diversos dies és molt més fàcil que fer una dieta. Sona paradoxal, però és així.
A la dieta li donem menys al nostre cos del que necessita i pateix. Durant el dejuni el cos (i amb més experiència en el dejuni també la ment) fa un canvi de xip a l’alimentació interior. Sap que no tindrà res de menjar i canvia el seu sistema a poder viure dels recursos interns.
Aquest canvi de xip normalment ho fa al segon dia del dejuni.
És exactament el que viuen els animals en l’època de l’hivern, quan no disposen de menjar, o el que feien els nostres avantpassats que no disposaven de neveres plenes.
El nostre cos, genèticament parlant, està pensat més per poder absorbir la manca d’aliments que la sobrealimentació. I si ho pensem, és lògic. Els supermercats plens existeixen des de fa relativament poc si considerem la història de la humanitat. Amb els cicles de la natura i la disponibilitat d’aliments sense supermercats sempre han significat que hi ha èpoques en què no disposem d’aliments.
En els següents articles explicaré amb més detall aquest procés i els beneficis que pot aportar-nos el dejuni a la salut del nostre cos, menta i ànima.
(Photos by Teddy Kelley and Joanna Kosinska on Unsplash)
