Per a mi, un dels majors beneficis del dejuni és que ens adonem que el nostre estimat cos també funciona molt bé durant uns dies (o hores en el cas de l’dejuni intermitent) sense ingesta d’aliments.
En el nostre món consumidor, aquesta realització és (desafortunadament) una cosa molt especial. Estic parlant de la renúncia. Però no completament sinó parcial, la renúncia dels aliments sòlids.
La fam (la del cap, no de l’estómac) en realitat exigeix alguna cosa completament diferent al menjar: descans, afecte, relaxació o simplement temps per a nosaltres mateixos. Altres vegades només volem recompensar a nosaltres mateixos, per un dia esgotador o per un objectiu assolit.
Mentre miro la bellesa de la natura, mai sento fam, p.ex. durant els nostres passejos a la platja, o mentre caminem pel bosc o per les vinyes del Penedès, independentment si estic dejunant o no. És com si les necessitats del nostre ànima estiguessin satisfetes amb la vistes espectaculars des de la muntanya, amb la melodia de les onades o amb l’energia quan contemplem una posta de sol. Això em fa sentir genial.
El dejuni és per a mi l’oposat al consum i té molts altres beneficis.
Quan ens ve al cap la fam, el nostre ànima ens demana menjar virtual: una passejada descalç per la platja o un prat, un passeig pel bosc o una caminada curta per la muntanya, amb aroma a romaní.
Crec que hauríem de menjar molt més sovint de forma virtual.
I el millor de tot, és gratis, com gairebé totes les coses bones de la vida.
