Durant la Primera Guerra Mundial, el Dr. Buchinger va patir de reumatisme crònic quan solia treballar com a metge militar. La seva mobilitat va ser molt limitada en molt poc temps i va haver d’abandonar l’exèrcit com totalment discapacitat. El sofriment personal i les limitacions de la medicina convencional el van portar a provar teràpies alternatives. El 1919 es va sotmetre a un dejuni de diverses setmanes i després va poder caminar normalment una altra vegada. El dejuni havia salvat la seva existència i la seva vida.
Després d’això, ell va continuar desenvolupant el dejuni i va fundar la primera clínica de dejuni a Alemanya. Va desenvolupar el seu propi mètode de dejuni, que no només es basava en la ingesta d’aigua, sinó que també proporcionava l’administració de sucs i brous de fruites i verdures. Això, combinat amb exercici i relaxació i el suport per desintoxicar el cos, fa que qualsevol període de dejuni sigui un èxit.
Avui, les clíniques de Buchinger per al dejuni al llac de Constanza i a Marbella són les clíniques de dejuni més famoses.
La meva setmana de dejuni es basa en el mètode del Dr. Otto Buchinger.
(Foto del llibre: Buchinger Heilfasten; Ein Erlebnis für Körper, Geist und Seele, Dr. med. Françoise Wilhelmi de Toledo, TRIAS Verlag 2003; pàgina 22)